| Tipus | Serralada  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Pirineus | ||
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | ||
El Pirineu axial és una serralada força abrupta que té la màxima alçada al massís de la Maladeta (Pic d'Aneto- 3.404m), a la província d'Osca. A Catalunya, el Pirineu axial s'estén des de la capçalera de l'Éssera fins al cap de Creus, amb els cims més importants a Ponent (Pica d'Estats- 3.143m).[1] Cap a l'est, les altituds van decreixent, tot i que la serralada conserva el seu vigor fins a prop del mar (Canigó-2.785m).[2]
El Pirineu axial és format per roques molt antigues (esquistos, pissarres, granit...) originades durant l'era primària, principalment metamòrfiques i plutòniques, que han estat molt deformades i sotmeses a intensos processos erosius. Després d'una fase d'intensa erosió i d'encaixament dels rius, durant el quaternari l'acció de les geleres ha donat al Pirineu axial la seva actual morfologia. Durant els períodes freds quaternaris es van acumular a la serralada grans masses de gel que es van escolar per totes les valls altes pirinenques. Restes d'aquesta acció glacial són els abundants dipòsits morrènics i els nombrosos estanys. En l'actualitat únicament hi ha geleres als vessants ombrívols de la Maladeta, però no arriben a formar veritables llengües glacials.[3]
La zona axial i la nord-pirinenca són separades per la falla nord-pirinenca, que segueix quasi al llarg de tota la serralada.[3]
- ↑ «El Pirineu axial». FORMACIÓ DE CATALUNYA}. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «els Pirineus». GEC. [Consulta: 23 agost 2023]. «[...]la zona axial seria la disposada des de la capçalera de l'Éssera fins al cap de Creus, amb les alçades màximes dels Països Catalans, com l'Aneto (3 404 m) i d'altres massissos destacables, com el de Pocets (3 367 m), a ponent, i els de Besiberri (amb el pic de Comaloforno (3030 m), el de Peguera (2 982 m), la pica d'Estats (3 143 m), coma Pedrosa (2 946 m), el Carlit (2 915 m), el Puigmal (2 913 m) i el Canigó (2 784 m)[...]»
- ↑ 3,0 3,1 «els Pirineus». GEC. [Consulta: 23 agost 2023].